AUTORS MODERNISTES

Autors Modernistes. from kwart

L'ARGUMENTACIÓ

Tipus d'arguments

Podem classificar els diferents arguments en categories. No es tracta d'una classificació tancada ni exhaustiva, però ens pot ser molt útil. Quan escriguis les teves argumentacions, pots tornar a aquesta taula i buscar-hi arguments que et puguin ser útils per a la teva creació.

ARGUMENTS DE COMPETÈNCIA  L'autor es presenta a ell mateix o a una persona o grup com a competent per realitzar activitats relacionades amb la tesi que defensa.  EXEMPLES I ANALOGIES S'hi inclouen exemples que donen suport a  la tesi. De vegades és una analogia entesa com una idea o situació que de manera paral·lela reforça la idea principal de l'autor. Poden ser relats, llegendes... DADES ESTADÍSTIQUES Un bon argument són les dades estadístiques, la probabilitat, etc. LLEIS, REGLES I NORMES GENERALS Es tracta d'usar com a argument algun tipus de llei de caràcter general per donar suport a la tesi. L'ús de refranys, proverbis i màximes també entraria dins d'aquesta categoria. ARGUMENTS D'AUTORITAT S'inclouen com a arguments cites d'una persona que és una autoritat en la matèria i que amb les seves paraules dóna suport a la tesi.  ARGUMENTS DE MILLORA  S'introdueix com a argument una situació futura en què s'arribarà a una millora, al gaudi d'alguna cosa desitjada. Es presenta com a un fet útil i beneficiós.  CONTRAARGUMENTS Oposem la nostra opinió a la d'un altre de sentit contrari a través de la demostració de l'error de la seva argumentació. ARGUMENTS AFECTIUS Tractem de despertar l'empatia del lector envers la nostra postura

CONVÈNCER. EL NOSTRE TEXT

ARA ET TOCA A TU REDACTAR EL TEU TEXT ARGUMENTATIU. Recordeu que durant la darrera classe de català no acabàvem de trobar temes sobre els quals fos interessant discutir i convèncer. He intentat trobar-ne alguns i aquestes són les meves propostes:

1) La crisi, que la paguin els rics?

2) La família té temps d'educar en valors?

3) Les descàrregues i les còpies de pel·lícules, música, etc. a través d'Internet s'han de regular?

4) Facebook, whatsapp, xats... Les xarxes socials a Internet, una nova forma de soledat o l'obertura d'un nou món social?

5) Altres models de gènere (vels, cerimònies d'ablació...). Podem intervenir en altres cultures?

6) L'estètica i el culte al cos són sinònim d'acceptació?

7) Agressivitat a les competicions esportives?

8) La feina domèstica, un treball que hauria de ser remonerat.

9) Cobren massa els esportistes d'èlit?

10) Pintar grafits és un art o és embrutar parets?

11) La ciutadania del segle XXI participa activament de la política.

12) L'allau de refugiat provocarà la fi de la Unió Europea?

AUTOAVALUA  I PUNTUA EL TEU TEXT.

Un cop hagis redactat el text, fes-ne una revisió. 

•  Els paràgrafs estan ben ordenats?(Introducció- Raonament- Conclusió)  Cada paràgraf desenvolupa una idea? (0- 1- 2)

•  Els arguments utilitzats seran ben entesos pels lectors? Uses arguments de diferents tipus?(0-1-2)

•  Totes les frases estan construïdes amb precisió i claredat? (0-1)

•  Els connectors que inicien les frases són els més adequats? (0-1)

•  El text està absent d'informacions sobreres o irrellevants? Repeteixes sempre les mateixes idees o, a mesura que el text va progressant hi introdueixes  arguments nous i alhora coherents amb el tema tractat? (0-1)

•  Uses correctament els signes de puntuació? (0-1)

• El text redactat presenta correcció lèxica? (0-1-2)

EXERCICIS DE REPÀS CD I CI

EXERCICIS DE REPÀS DE CD I CI

1. Subratlla el CD de les oracions següents i substitueix-lo per un pronom feble:
 a) Tothom volia tenir raó.
 b) Convidaré la Lluïsa a sopar.
c) Demanem-li què hi feia.
d) Va obrir la porta amb gran energia.
 e) Havia comprovat que era antipàtica.
f) Trobau-me menjar on sigui.
g) Ja sé que us vénen a decorar el pis.

2. Substitueix: primer només el CD; després només el CI; finalment, tots dos complements alhora. Exemple: Recomanaré aquest llibre a l'Ignasi
                 El recomanaré a l'Ignasi.
                 Li recomanaré aquest llibre
                 L'hi recomanaré

a)He venut la brusa a la Maria.
b) Aviat retornaran el material a la Lluïsa.
c) Han apujat el sou a en Sergi.
d) Hem encarregat les postres als joves.
e) Torneu els cromos a les noies!
f) Aquest individu ha pres les sabates al passatger del bigoti.
g) Escriviu cartes als pares!
h) Ha cedit la paraula a les delegades.


3. Torna a escriure les oracions substituint els elements subratllats per pronoms febles:
a) En Jaume va agafar les tisores i va tallar el vestit amb les tisores.
b) He repassat els apunts i he vist que  hi faltaven coses.
c) Vaig veure el teu germà i hi vaig parlar.
d) Compreu la revista    a l'Anna.
e) Envieu diners     als nois.
f) No recorda què li va prometre.
g) Va amagar la veritat   a la seva família.
h) Volem regalar flors   a les parelles.

4.Tria la resposta correcta segons la combinació de pronoms que sigui adient a la frase: 
a)El professor preguntarà la lliçó als alumnes i els hi preguntarà per escrit.
El professor preguntarà la lliçó als alumnes i els la preguntarà per escrit.
b)He desat els llibres al prestatge. Els hi he desat per ordre alfabètic.
    He desat els llibres al prestatge. Els he desat per ordre alfabètic.
c)He de portar les postres al sopar i me n'he de recordar.
He de portar les postres al sopar i m'he de recordar
d) He de buscar el llibre per a la Maria i comprar-li.
    He de buscar el llibre per a la Maria i comprar-l'hi.
e)Vull regalar aquests contes als meus cosins i els els he d'embolicar per regal.
  Vull regalar aquests contes als meus cosins i els hi he d'embolicar per regal.
f) -Explica el que ha passat al director. -D'acord, ja l'hi explicaré.
    -Explica el que ha passat al director. -D'acord, ja li ho explicaré.
g) Quan vegis en Lluís amb els teus llibres, demana'ls-hi.
    Quan vagis en Lluís amb els teus libres, demana-l'hi

CORRECCIÓ NEOLOGISMES I ABREVIACIONS

CORRECCIÓ NEOLOGISMES I ABREVIACIONS

PÀGINA 78
2.21
Bàsquet, futbol, esmaixada, mat, encistellar, safata, tir a cistella passada, pivot, passada.


2.22
a) Programari b) Internauta c)Maquinari d) Megabite
e) Virtual f) Informàtica en núvol g) Agregador h) App o apli

2.23
a) Gelatera: neologisme per derivació (gel +at+era).
b) Virus: neologisme forma per analogia virus (microorganisme que acostuma a provocar una malaltia)
c) Màrqueting: neologisme manllevat a l'anglès.
d) Màquina llevaneu: neologisme per composició (llevar+neu)
e) aerofòbia: neologisme manllevat d'una llengua clàssica.
f) Làser: neologisme format per lexicalització d'unes sigles (light amplification by stimulated emission of radiation)
g) Taekwondo: neologisme manllevat del coreà.
h) Arxiu: neologisme format per extensió semàntica.
i) Estetoscopi: neologisme manllevat d'una llengua clàssica.
j) Safata: neologisme per analogia c) Màrqueting: neologisme manllevat a l'anglès.
k) Ràdio: neologisme per escurçament de radiofusió.
l) Piulada: neologisme per extensió semàntica

2.25
a) VO (versió original); VOS (versió original subtitulada).
b) euro, dòlar, lliura, ien
c) Incasòl: Institut Català del Sòl
d) ronda, Sant, número, sobre àtic, segona, porta, codi postal.

2.26
Abreviatures: rda., St., núm., s/àt., 2ª p
Sigles o acrònims: VO, VOS, Incasòl, CP
Símbols: € , (i la resta)

2.27
Tractament:  senyor, senyora, senyors, senyores, Il·lustre, Excel·lentíssim, Excel·lentíssima, Molt Honorable, Doctor, Doctora, professor/professora, Mossèn, Sant.
Llocs i adreces: avinguda, carrer, carretera, ronda, rambla, plaça, passeig, travessia, passatge, urbanització, bloc, número, sense número, escala, baixos, entresol, principal, àtic, sobreàtic, porta, esquerra, dreta.
Llengües: català, espanyol, francès, anglès, alemany, italià, portugués, romanès, polonès, àrab, xinès, llatí, grec.
Llibres i documentació: pàgina, capítol, per exemple, vegeu, títol, subtítol, ídem/igual/la mateixa cosa, col·lecció, volum, bibliografia o biblioteca.
Diccionaris: article, substantiu femení, substantiu masculí, adjectiu, plural, singular, adverbi, verb transitiu, verb intransitiu, verb pronominal, preposició, conjunció, interjecció, locució, per analogia, per extensió,  emprat popularment, emprat vulgarment, figurat.
Documents administratius i comercials: document, factura, descompte, comptat, referència, compte corrent, companyia, abans del migdia, després del migdia.

2.28
dl.,dt.dc.,dj., div., ds., dg
gen., feb., abr. jul., ag., set., oct., nov., des.

2.29
a) AMPA b)BOE c)DOGC d)GPS e)IPC f) ICS
g) NIF h) OTAN i) ONU j) ONCE k)ONG l)UEFA
m) UCI n)VIP o)www

2.30
a) metres per segon, grau, quilòmetres hora, quilogram, watt, quilowatt, quilowatt hora, hectàrea, revolucions per minut, revolucions per segon.
b) Tant per mil, conjunt buit, multiplicat per, dividit per, arrel quadrada, diferent de, més petit que, més gran que, més petit o igual que, més gran o igual que.
c) abans de Crist, després de Crist, paràgraf, lira, dòlar, diòxid de carboni, aigua, arrova, copyright o drets d'autor, marca registrada.

2.31
a) 1r pis, 4a porta b) 4t-2a c) 2n d) 25è e) 15ns f) 8es

b) e.

b)

e) Vi

ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

 

Identifica  el tipus i la funció sintàctica de les oracions subordinades següents. 

1. Ens vam banyar on tu ens vas indicar.
2. Ens vam banyar quan el sol ja s’havia post.
3. Nadàvem com si fóssim peixos.
4. Ha demanat que li renovem la beca.
5. Hem trobat un tresor mentre buscàvem el gos pel bosc.
6. Sempre parla com si estigués espantat.
7. Pretenia que li diguéssim el nom dels culpables.
8. S’exposa que li ho prenguin tot.
9. Vam agafar el paraigua, ja que plovia molt.
10. Hem fet venir un lampista perquè ens arregli el llum.
11. Sortirem d’excursió, encara que no faci bon temps.
12. Si fa bo, anirem fins a Gandia amb tren.
13. Tu has encès tantes vegades el llum com jo l’he apagat.
14. Malgrat que érem pocs, enllestírem la feina de seguida.
15. La gent que anava disfressada es va posar a ballar.
16. El poble on vaig viure ja no existix.
17. És una persona que sembla incapaç de tota maldat.
18. Anirà on li farà més gràcia.
19. T’ho comprarà, encara que li costi un ronyó.

LA LITERATURA CATALANA DE POSTGUERRA

LITERATURA DE POSTGUERRA

PERE CALDERS

BUSCAR FEINA!!!!!

CURRÍCULUM I ENTREVISTA DE FEINA












CREATIVITAT

PER DEMÀ. DIMECRES 18 DE MAIG

MANIFEST FUTURISTA

1.Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat.
2. El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia.
3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'extasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny.
4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Somotràcia.
5. Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, l'asta ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita.
6. Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials.
7. No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha de ser concebuda com un assalt violent contra les forces ignotes, per reduir-les a postrar-se davant l'home.
8. Nosaltres estem sobre el promontori extrem dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut , perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent.
9. Nosaltres volem glorificar la guerra -única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris , els bells ideals pels quals hom mor, i el menyspreu per la dona.
10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunística o utilitària.
11. Nosaltres cantarem les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem el vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; les estacions golafres, devoradores de serpents que fumen;: les oficines penjades als núvols pels contorns fils dels seus fums; els ponts semblants a gimnastes gegants que salten els rius llampeguejants al sol amb resplendor de ganivets; els vaixells de vapor aventurers que flairen l'horitzó, les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i el vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla i sembla que aplaudeixi com una boja entusiasta.
12. És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència trasbalsadora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerons i d'antiquaris.
13. Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.
"Le Figaro", 20 de febrer de 1909


JOAN SALVAT-PAPASSEIT

LES AVANTGUARDES

LES AVANTGUARDES

Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial va sorgir un altre fenomen, una reacció contra el poder i els gustos estètics de la burgesia, les avantguardes. Seria un dels moviments més representatius del segle XX. Els avantguardistes posaven l'èmfasi en la recerca de la modernitat i pretenien crear un llenguatge nou, que permetés trencar amb la tradició immediata, reflectir les noves formes de vida i superar les barreres de la creació artística.
Les avantguardes van esclatar a Europa en el terreny pictòric però, de seguida, es van estendre a la resta de manifestacions artístiques i culturals, com la literatura, el cinema, la publicitat, el disseny i les arts plàstiques (Kandinsky o Dalí), l'arquitectura (Bauhaus i GATPAC) o la música (Satie, Schönberg o Gerhard). Els artistes avantguardistes defugien la racionalitat i cercaven la subjectivitat i la impressió.
La situació literària catalana entre el 1914 i el 1930 era força complexa perquè se solapaven diferents tendències literàries; d'una banda, les darreres manifestacions del naturalisme i del modernisme i, de l'altra, el Noucentisme el 1920 ja es trobava a les acaballes. En aquest escenari, la nova literatura emergent es va convertir en una experiència de cultura alhora irracional i d'aventura. Els principals moviments d'avantguarda van ser els següents:
CUBISME (1907-1914). El moviment cubista va néixer en l'àmbit pictòric i escultòric. Una de les principals aportacions va ser una nova interpretació de l'espai i l'ús d'un llenguatge de formes geomètriques. En el camp de la literatura, el representant més destacat va ser Guillaume Apollinaire, que va introduir el cal·ligrama en la poesia. Apollinaire va entrar a Catalunya per via del galerista Josep Dalmau, en una exposició a les seves galeries el 1912.
FUTURISME. Va néixer a Itàlia de la mà de Filippo Tommaso Marinetti, autor del primer 'Manifest futurista' (1909), que apostava perquè l'art recollís els temes de la ciutat moderna sintetitzats en la màquina i la velocitat, en un clar desafiament als cànons de la bellesa clàssica. En el camp de la literatura, Marinetti proposava la destrucció de la sintaxi.
DADAISME. Va ser impulsat a Zuric el 1915 per un grup d'intel·lectuals, dels quals destaquen Tristan Tzara i Francis Picabia. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa. A Catalunya, la relació amb el dadaisme va ser molt directa, a causa d'un grup d'artistes d'avantguarda que per mitjà de les Galeries Dalmau van donar a conèixer les obres del moviment i també per la presència de Picabia, que va viure a Barcelona (1916-1917) i hi va fundar la revista '391', portaveu de la nova tendència.
SURREALISME. Va ser el moviment més sòlid dels d'avantguarda. La definició la va fer André Breton el 1924 amb la publicació del primer 'Manifest del surrealisme'. Entre aquesta data i el 1929 va viure un dels períodes més brillants. S'exaltaven la inconsciència i l'absència de control racionalitzador com a espais òptims per a la creació artística. En aquest marc sobresurt l'obra de Sigmund Freud i les teories sobre l'inconscient i el somni, exposades el 1917. En pintura destaquen els noms de Chagall, Dalí o Miró, i en el cinema, Buñuel.

La primera etapa de l'avantguardisme català va ser bàsicament futurista i se situava entre el 1916 i el 1925. Després de l'exposició cubista del 1912, les Galeries Dalmau van editar la revista 'Trossos' (1916-1918), dirigida per Josep M. Junoy, que va publicar el cal·ligrama 'Oda a Guynemer'. El 1917 Joan Salvat-Papasseit es va convertir en el centre de rotació del futurisme. Altres poetes futuristes van ser Carles Sindreu o Sebastià Sánchez-Juan. En el terreny de la crítica, van destacar noms com Sebastià Gasch i Lluís Montanyà.
Les avantguardes no es poden deslligar de trets com el replegament interior, la idea de moviment associada a la velocitat, distanciament humorístic, creació d'una iconografia urbana associada a l'asfalt, l'urbanisme, l'electricitat, la publicitat, la màquina (automòbil, aeroplà, telègraf, tramvies, etc.), l'esport o el cinema, que emprava un llenguatge molt en sintonia amb l'avantguardisme, pel que fa a la fragmentació del llenguatge, sense obviar la creació de l''star-system' encarnat per noms com Rodolfo Valentino, Greta Garbo, Charlot o Buster Keaton.
Les avantguardes literàries catalanes, a diferència de les italianes o les plàstiques, no van constituir mai una ruptura violenta, sinó que van tendir a col·laborar amb els grups institucionalitzats. Això s'explica perquè des de mitjan segle XIX el país lluitava per reconstruir una cultura i consolidar la codificació d'una llengua en desús a causa de diversos condicionants històrics. Poetes com Josep M. Junoy o J.V. Foix, conscients de la situació cultural, van compaginar la subversió literària amb el respecte pel llenguatge, però anteposant la continuïtat i la construcció a les idees de ruptura i recerca.



La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l’èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l’insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el puny.”
                                                                                      F.T. Marinetti, Manifest del futurisme

FUTURISME

CUBISME

DADAISME

SURREALISME